ESTATUTS CAPÍTOL 1: DENOMINACIÓ, DOMICILI, ÀMBIT, FINALITATS I ACTIVITATS

Com alguns ja sabreu el passat 25 de Gener de 2013 vam rebre els estatuts de "l´Associació de CAMPANERS D´ALFONDEGUILLA" mitjançant els quals, ja estem inscrits en el registre d´Associacions de la Comunitat Valenciana. Tot seguit se us deixa una còpia del capítol 1 dels estatuts mitjançant la qual es dóna a conèixer d´entre altres coses, les finalitats i activitats que es realitzaran dins de dita associació.
També m´agradaria informar de què (encara no s´ha acordat res) en un plaç a mitjà termini es realitzarà una reunió informativa per a doner a conèixer l´Associació de "CAMPANERS D´ALFONDEGUILLA", i que els veïns i veïnes puguin inscriure´s a la mateixa.

Article 1: Denominació

- Es constituïx l’associació denominada “CAMPANERS D´ALFONDEGUILLA” que sense finalitat lucrativa, s’acull al que disposa la Llei 14/2008, de 14 de noviembre, d’Associacions de la Comunitat Valenciana, i a l’empara del que dispoaa l´article 22 de la Constitució.

Article 2: Personalitat jurídica

- L’associació té personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d’obrar per a administrar i disposar dels seus béns i complir les finalitats que es proposa.

Article 3. Domicili i àmbit d’actuació

- El domicili de l’associació s’estableix a Alfondeguilla, carrer Nou nº6, codi postal 12609.

Article 4. Finalitats.

Constituïxen les finalitats de l’associació:

-   La conservació, difusió, ús efectiu, restauració i estudi de tot allò relacionat directa o indirectament amb les campanes i els rellotges monumentals.

-   L’associació de “CAMPANERS D´ALFONDEGUILLA”, vol ser una associació totalment independent d’institucions polítiques, socials i econòmiques, amb l’única finalitat d’estudiar, conservar i difondre les campanes, els seus tocs i els rellotges monumentals, així com promoure el toc manual de campanes a l´estil tradicional en qualsevol esdeveniment religiós i cívic, excloent qualsevol acte partidista o qualsevol ús discriminatori, tendenciós o interessat de les campanes.

-   L’associació estarà oberta a vincular-se amb altres associacions o entitats de característiques i finalitats semblants, sense perjudici de participar o col·laborar amb altres Institucions, Organismes, Entitats Públiques o privades d’àmbit distint, amb les finalitats que els siguen pròpies i comunes.

Article 5. Activitats

Per al compliment de les finalitats enumerades en l’article anterior, es realitzaran les activitats següents:

1.  Recuperació i promoció dels tocs tradicionals de campanes, i la seua execució de manera manual, en festes i altres esdeveniments, religiosos o civils.
2. Conservació, millora, en la mesura de les capacitats de l’associació, d’aquells elements de la torre campanar, on els CAMPANERS D´ALFONDEGUILLA intervinguen, vinculats a les campanes, al seu toc manual, així com als dels rellotges monumentals, respectant les formes i solucions locals. Les millores aportades, es quedaran al campanar i serà perceptiva la seua documentació i publicació.
3. Estudi i difusió de tot allò vinculat a les campanes, al seu lloc tradicional i als immobles que les alberguen, incidint en aquelles característiques que siguen pròpies i definitòries de la localitat.
4.  Promoció i organització de jornades, conferències i encontres sobre campanes, i la assistència a les mateixes.
5. Organització i participació en concerts i mostres de tocs, per a la difusió dels tocs i la seua forma tradicional d’interpretar-los.
6. Recolzament tècnic a propietaris, usuaris i conservadors de campanes per una millor difusió dels tocs tradicionals.
7. Creació i manteniment d’una pàgina en Internet per difondre les investigacions i activitats de l’associació.
8.  Creació d’un arxiu, a la seu dels CAMPANERS D´ALFONDEGUILLA, on s´arreplegue tota la informació generada en la seua activitat, així com en les relacions que establisca amb grups similars.

Les campanes en temps de la 2ª República (L´entrevista)

Durant la Guerra Civil les 3 campanes (en aquell moment) existents al campanar van ser tirades a terra quan la població d´Alfondeguilla, encara no havia estat evacuada. Durant aquell període i segons afirma l´entrevistada:

- “De todos modos com no haviem de tocar a missa, ni als anterros que tampoc mos disaven tocar. Des del 14 d´abril que varen entrar ells hasta el 39 anterro ací no ha anat cap a la iglesia i de casa al cementeri..... missa si que en feien però com la féien tancà i provessons tampoc. Les provessons les feen per dins de les capelles eixien de la capella de la Puríssima i paca l´altar”.

Les campanes al parèixer estaven advocades als mateixos sants i hi havia 3 fins a l’any 1985 amb la mecanització de les campanes s´en va fondre una de nova per al portal que fins al moment restava tapiat.

Segons afirma “la tia” Fina:

- “Quan se va acabar la Guerra s´en va quedar una a la plaça una campana, i ixa campana no tenia la truja de fusta i van posar un trepode de tres cabirons davant de casa de este “Cirera” i van penjar la campana i tocaen: tiqui tin, tiqui tin aixina a missa. I en una corriola la varen penjar en el trepode ixe dels tres cabirons i allí, tocava el sagristà hasta que van fer les altres campanes que les van fer en Silla”.

  “Al calvari, tamé varen llevar al Cristo i el varen cremar allí i van trencar el simbolet i el varen tirar de dalt baix i en acabant el varen fer nou”.

Durant el període de la 2ª República, a la base del campanar es va obrir una nova porta per a accedir al rellotge i a les campanes sense necessitat de passar per dins del temple i aquestes últimes eren voltejades fins al moment de la seua destrucció per a festivitats cíviques com el 14 d´abril per a celebrar el dia de la República.

Gran èxit a la Mostra de Tocs!

Com ja sabeu, el passat dissabte 12 de Novembre, es va celebrar al nostre municipi una mostra de tocs dins de la programació de les festes de la Setmana Cultural i les festes patronals en honor a Sant Francesc Xavier i a Sant Bertomeu.

La mostra de tocs va tindre lloc des del campanar de l´església a les 19: 00h de la vesprada i va contar amb la participació dels campaners de les poblacions de: Bétera, Nules, Alaquàs, Eslida, Bocairent i Alfondeguilla.

La gent va poder disfrutar de la gran varietat de

tocs que es van interpretar i així donar a conèixer que a cada municipi, comarca i província existeixen una gran varietat de tocs que marquen el dia a dia de les nostres poblacions. Després de la mostra es va visitar el rellotge i alguns grafits de les seues dependències per a tot seguit disfrutar d´un sopar de germanor a la Cooperativa del poble amenitzat amb ball i bingo.

Des d´ací, done les gràcies a tots els campaners participants en el acte i al públic assistent a l´acte, ja que ens hem anat consolidant, gràcies a la gran acollida que hem tingut al poble. I sobretot, done les gràcies a l´ajuntament d´Alfondeguilla, a la Comissió de Festes 15 d´Agost i a l´església de Sant Bertomeu per haver fet possible aquesta mostra de tocs i que des d´un principi, sobretot a l´església, ens hagen donat sempre el seu màxim suport. Gràcies a tots!!!

GRÀCIES A TOTS!

http://parlemdecampanes.blogspot.com

http://el-meu-poble.blogspot.com

Notícia apareguda al diari El Mediterráneo (23-10-11)

Oració de benedicció del campanar i les campanes (1985)

El 18 de maig de l´any 1985, després d´haver estat al voltant de 3 mesos sense campanes, tenia lloc la benedicció i inauguració de les dos noves campanes i mecanització de les 4 (les dos de l´any 1941 i les altres del 1985), juntament amb la inauguració de les campanes s´inaugurava també el recentment acabat campanar, al que encara li quedaven els últims retocs per a acabar-lo.

Després de celebrar la missa, el pàrroc va fer la benedicció de les campanes des de dalt de la torre, mentre que tot el poble es trobava als peus de la mateixa. Per a aquest aconteixement, es van repartir dos fulletes amb l´oració que va donar vida tant a les campanes com al campanar i que a continuació us deixe.

Més avant intentaré recuperar la imatge on apareix el moment de benedicció de la campana grossa (impactant).

Documentació de grafits al campanar

Poc a poc aniré catalogant aquesta informació de gran interés degut a la seua antiguitat i llegat històric. Són diversos els grafits que podem trobar a l´escala d´accés a la sala de campanes i molts d´ells estan greument deteriorats per el pas del temps, així, abans de què desapareguin es classificaran i seran documentats. Cal destacar els grafits referents a la dictadura de Primo de Rivera i a la República, no deixant arrere d´altres amb instruccions del funcionament del rellotge firmats i datats de l´any 1930 i un altre de l´any 1917. També per últim, ha aparegut un grafit incís en la paret on podem observar un soldat al damunt d´un cavall.

Logotip Campanes d´Alfondeguilla

Aquesta imatge ens representarà a partir d´ara a tots els llocs!

Les campanes d´Alfondeguilla (IIII)

Usos civils de les campanes a Alfondeguilla

Segons explica l´actual sacristà, Vicente Herrero Valls, les campanes sonaves a Alfondeguilla quan hi havia foc. La forma de tocar era a la desesperada, perquè tots els veïns entengueren que succeïa alguna cosa.

El sacristà recorda l´última vegada que va tocar a la desesperada. Va ser el 17 d´agost de 2002, sent el capellà Don Pascual de los Reyes. Una intensa pluja caiguda aquell dia va entollar l´església i era impossible que es realitzara la missa. Així, Vicente va realitzar un toc escandalós.

Immediatament diversos veïns i veïnes es van acostar a l´església. Entre tots es va netejar el temple i es va poder realitzar la missa, encara que amb una hora de retard.

Apunts històrics.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), les campanes d´Alfondeguilla també van ser expoliades i van ser tirades de dalt de la torre a baix al carrer. I no va ser fins acabada la Guerra Civil espanyola quan es van reposar unes noves campanes (3). Concretament va ser l´any 1941 quan van ser beneïdes les noves campanes pel capellà castrense fill d´Alfondeguilla, Mossén Eduardo Galindo Rodríguez.

Des de 1939 fins al 1941 els tocs a Alfondeguilla es realitzaven amb ferros i metalls.

Les noves campanes les va pagar el ajuntament del poble, sent l´alcalde en aquella època Domingo Herrero Fonfría.´

La torre campanar d´Alfondeguilla sempre ha estat unida físicament a l´església, no obstant això durant la Guerra Civil, el bàndol republicà va fer una porta en la mateixa torre per a poder accedir sense necessitat d´entar al temple religiós. Esta porta va quedar tapiada una vegada finalitzada la guerra.

Durant la guerra, la parròquia d´Alfondeguilla va ser un casino, un saló de ball. El taulell es trobava on actualment estan les imatges de Sant Antoni i Santa Teresa. El Sagrari va ser també una botiga de comestibles a la qual s´accedia pel lateral esquerre de l´esgésia. El Santíssim correspon a una ampliació posterior i es va inaugurar entre 1907 i 1910. Els terrenys eren de la tia Leonarda.

Així mateix, l´església va ser un hospital durant la Guerra Civil española.

Les campanes d´Alfondeguilla (III)

Els campaners d´Alfondeguilla fins 1985

Els campaners que s´encarregaven de realitzar els voltejos fins a l´any 1985 (any en que es mecanitzen les campanes) eren diversos. Entre ells:

- Vicente Benet Ventura,"El tio Foliga".
-Francisco Milla Clavell, "El tio Bleda".
-José Ventura Ferrando, "El Señorón".
-Salvador Font, "El de la tia Genoveva".
-Vicente Milla Andrés, "Rondanet".

Aquest veïns a més de voltejar feien de coeters, ja que s´encarregaven de llençar alguna traca i boletes.

Anteriorment a ells, abans de la Guerra Civil, es coneix que el campaner era José Rodríguez Valls.

Altres persones que han tocat les campanes han estat:
-Cecilia Font Clavell, "la tia Cecilia".
-Juan Beltrán Font, "Joanet el Cartero".
Així com el segon sacristà actual (Benigno Valls Clavell) i també Trinidad Martínez Font.

Les campanes d´Alfondeguilla (II).

El tocs a Alfondeguilla (tradicionals).


Quan el sacristà o el capellà anunciaven la celebració de la Santa Misa, cada dia, es donava l´avis amb una campana, concretament, amb la campana més gran. Es tocaven unes quantes batallades i al final es tocava un sola que indicava de quin toc es tractava. Una sola campanada al final indicava que era el primer toc, dos indicaven que era el segon i per al trecer avís per a la misa es donaven tres tocs.

Per als diumenges o les festes d´Alfondeguilla els tocs eren distints. Al principi es tocaven unes quantes batallades amb la més xicoteta i a continuació una campanada amb la més grossa, per a seguir el toc amb ambdues campanes alhora.

Antigament, quan era festa es voltejava a les 7 del matí. Ara els voltejos es realitzen a les 9 del matí o a migdia.

L´actual sacristà comenta que quan ell s´encarregava de realitzar els tocs a mà donava entre 75 i 110 batallades. Mentre que ara electricàment cap dels seus tocs superen les 50 campanades.

Quan mor algú es realitzen un tocs diferents. Es començava tocant amb les tres campanes juntes "el dran". Segons si la persona morta és un home, un dona o un xiquet, el nombre de "drans" són diferents. Tres per a un home, dos per a dona, mentre que per a xiquet es realitzava el toc de la missa de festa (volteig).

Per a realitzar els tres tocs, en les misses d´Alfondeguilla, Vicente Herrero recorda que pujava a l´alt de la torre per a realitzar el primer toc i s´esperava allí dalt per a realitzar el segon. A continuació, i despr´s de preparar tot el necessari per a l´Eucaristia, pujava altra vegada a l´alt i anunciava amb un tercer toc l´hora de començar la Santa Missa.

Les campanes d´Alfondeguilla

Com es tocaven i qui les tocava?

La història de les campanes de l´Església de Sant Bartomeu d´Alfondeguilla i les persones que han ocupat el paper de sacristà en la parròquia han anat lligades des de sempre. Al llarg dels anys, han sigut el sacristà l´encarregat de donar els tocs en aquest municipi.

Abans de la barbàrie de l´any 1936, el sacristà de la parròquia de Sant Bartomeu d´Alfondeguilla era José Clavell Beltrán, el tio "Monic". Acabada la Guerra Civil, ja en 1939 l´encarregat de fer sonar les campanes de l´Església del poble era el sacristà Juan Beltrán Villalba, "el tio Joanet el Corones".

Jubilat el tio Joanet, va entrar de sagristà Esteban Fonfría Rodríguez, qui va estr poc de temps al capdavant de la parròquia per la seua avançada eadt. Li va succeir en aquest treball Arturo Vilalta Ventura. El tio Arturo era a més de sacristà l´agutzil de l´ajuntament d´Alfondeguilla, anys més tard va ocupar el càrreg l´actual sacristà Vicente Herrero Valls.

Els majors conten que antigament hi havia una corda des de la casa Abadia fins al campanar. D´esta manera , el capellà tocava l´Ave María des de la casa Abadia. Vicente Herrero (actual sacristà) encara recorda que ell mateix, de xicotet, acompanyat de la seua tia tocava des d´allí l´Ave María.

L´Església i la Torre Campanar d´Alfondeguilla

L´Església parroquial de Sant Bertomeu d´Alfondeguilla va començar a construir-se l´any 1609, fa ara 401 anys. Per a la seua construcció s´usava el forn de guix situat en l´antic camp de tir. El mateix forn es va utilitzar també per a la construcció de l´ermita del Calvari, que es va alçar entre 1913 i 1915.

Historicament, els veïns d´Alfondeguilla han col.laborat econòmicament en la construcció del temple eclesiàstic. Els homes treballaven tots els diumenges, de forma altruista, en la construcció de la nova església, mentre que les dones feien "aixereta" els diumenges i els diners que guanyaven es donaven per a pagar les obres.


Fa 26 anys, en 1985 es va iniciar la reforma de l´església. Concretament els treballs van començar el 15 de Maig de 1985 i van finalitzar el 7 de Novembre del mateix any.

Imatge de l´església abans de la seua restauració. Amb les campanes amb truja de fusta valenciana.